Antropologia de les paraules...

Bona tarda. Avui, 23 de Febrer... (dia que va marcar la història d'Espanya, Dijous Llarder, Dia mitjó mixte, dia de 4h. de Núria Fabrellas...) és un dia antropològic. Si, si... antropológic. És un dia d'aquells d'observador, observador-participant, clar! Tot començà en un context normal (i que és normal? a l'antropologia tot es defineix... modificaré!) un context "rutinari". Sempre m'agrada mantenir-me al marge en qualsevol situació. Observar, pensar i actuar tenint present els meus principis. Mai els heu de perdre, MAI. Davant de tot i tenint present aquests principis actuo quan ho veig necessari. No actuo per actuar. Per què fer les coses per fer-les? totes tenen una finalitat. Les coses no es fan perquè si. Davant situacion injustes, de por... situacions que t'ofenen, situacions diferents i d'aquelles que et preguntes... que coi passa? que coi dius? Lo lògic és actuar. Actuar amb uns principis i unes finalitats. Siguin finalitats personals, emocionals o interdependents... però són finalitats. Doncs bé, avui he fugit. He fugit amb el cap baix. He marxat per no parlar. Per no dir veritats! Per no "liar-la"... per mantenir el "bon rotllo" ... He marxat perquè amb tot aixó sóc una DONA, i una dona mai es possa a un nivell que no vulgui acceptar. Sí, m'he sentit ofessa, sí m'he sentit "perdedora" i a la vegada he guanyat molt per mi mateixa. He plorat! Oi tant! ... pero he tingut hombros on repenjar-me i on plorar plàcidament. He tingut mans que m'han dit: "no t'amoïnis" ! He tingut paraules, paraules dolces que arriben al cor. M'he sentit abraçada per la calor d'unes sabies paraules, paraules tranquilitzadores. No serveix de res plorar... pero ho necessitava. Tanta ràbia continguda no és bona, ho sé, pero aguanto! Dia 0, dia 1, dia 2, dia 3, dia 4... Tots tenim problemes no? " el jutge al jutjat" Tot no és com sembla. Mireia