Amb una mirada...

Mira'm bé, mira'm! No t'ho demano... t'ho ordeno! Posessiva? Gens, gens ni mica. Però mira'm. Fixa't en qui sóc. Mira'm com et miro jo a tu. Parla'm com m'agrada que em parlim. Escolta'm com tu ho saps fer... Ara ho necessito. Avui i demà també, però mira'm ara. Són els teus ulls, és la teva mirada. Nose que té... no ho he sapigut mai... ni tans sols existeixen... És el teu somriure, són els teus llavis, fruita prohibida d'intensa passió que mai trobaré... Realment existeixen? Vine'm a veure cada matí! Vine'm a veure cada mig dia... vine'm a veure cada tarda, com sempre fas... i marxa cada nit, com si res hagués passat! Que queda d'aquell estiu junts? que queda de les hores mortes llegint al teu costat? I és que quan faltes no soc igual, quan faltes tot s'apaga... Ai Sol! No permetis que no et deixin vindre amb mi, doncs sense tu no soc res... Mireia P.D; era el sol solet! jeje que pensaveu?? ai ai ai... ;) kiSS!

I com un arbre... Arribaré a la llum!

I mirant l'entorn...( avui ja no és rotllo antropològic, avui a nivell personal...) Miro, miro i mai em canso. Observo i observo i res canvia... Giro, pujo, bajo, penso, crec... i és que en el fons sóc persona (per molt "Cholo" que sembli ho soc...) La mare natura és molt sabia! Ja m'ho deia el meu avi... tots hauriem de creure en ella.. i sembla tonteria pero és cert. Les persones caiem a terra i ens costa cada cop més aixecar-nos, ens possen traves i pensem perquè ens les possen i no pensem en continuar endavant sense mirar el passat. Encara tindrà raó el Dr. Barrio: "L'ésser humà és l'animal més simple, mai millor dit: animal" Alçar-me com un arbre ho fa per intentar trobar la llum, alló que li dóna vida, esperances, vitalitat; aixo voldria jo... Trenca'm una branca, fes-ho! Jo continuaré endavant cridant amb el cap ben alt que res m'importa, que sóc jo, que sóc persona, QUE M'AGRADA SER COM SOC... M'encarinyo dels petits plaers de la vida. Ho faig perquè m'agrada pensar en l'avui. Cada petó, cada caricia, cada abraçada, cada mirada... Valoro tant aixó que cada dia m'animo més i més!! Un missatge amb un "bon dia", un email amb un "molta sort", una paraula... qualsevol cosa. Ja no m'amago quan estic malament, ja no m'amago quan em sento feliç i ho vull compartir... I és que trobo a faltar al meu confident... no té paraules, no les tindrà, no em parlarà! El vent m'ho diu tot, les onades parlen per si soles... Tardes relaxants que trobo a faltar. Vull que arribi el bon temps, el necessito. No és tristesa, no és melancolia, és el que sento... O si? Mireia

Antropologia de les paraules...

Bona tarda. Avui, 23 de Febrer... (dia que va marcar la història d'Espanya, Dijous Llarder, Dia mitjó mixte, dia de 4h. de Núria Fabrellas...) és un dia antropològic. Si, si... antropológic. És un dia d'aquells d'observador, observador-participant, clar! Tot començà en un context normal (i que és normal? a l'antropologia tot es defineix... modificaré!) un context "rutinari". Sempre m'agrada mantenir-me al marge en qualsevol situació. Observar, pensar i actuar tenint present els meus principis. Mai els heu de perdre, MAI. Davant de tot i tenint present aquests principis actuo quan ho veig necessari. No actuo per actuar. Per què fer les coses per fer-les? totes tenen una finalitat. Les coses no es fan perquè si. Davant situacion injustes, de por... situacions que t'ofenen, situacions diferents i d'aquelles que et preguntes... que coi passa? que coi dius? Lo lògic és actuar. Actuar amb uns principis i unes finalitats. Siguin finalitats personals, emocionals o interdependents... però són finalitats. Doncs bé, avui he fugit. He fugit amb el cap baix. He marxat per no parlar. Per no dir veritats! Per no "liar-la"... per mantenir el "bon rotllo" ... He marxat perquè amb tot aixó sóc una DONA, i una dona mai es possa a un nivell que no vulgui acceptar. Sí, m'he sentit ofessa, sí m'he sentit "perdedora" i a la vegada he guanyat molt per mi mateixa. He plorat! Oi tant! ... pero he tingut hombros on repenjar-me i on plorar plàcidament. He tingut mans que m'han dit: "no t'amoïnis" ! He tingut paraules, paraules dolces que arriben al cor. M'he sentit abraçada per la calor d'unes sabies paraules, paraules tranquilitzadores. No serveix de res plorar... pero ho necessitava. Tanta ràbia continguda no és bona, ho sé, pero aguanto! Dia 0, dia 1, dia 2, dia 3, dia 4... Tots tenim problemes no? " el jutge al jutjat" Tot no és com sembla. Mireia

Crònica d'un Dijous...

( Dijous, 16 de Febrer del 2006, hora: 13.06, classe d'epidemiologia. Esborrany de la publicació de l'entrada del Blog:) Dijous 16! Dijous 16! Goita tu que bé! Després d'un matí sacrificat d'apunts... història, estructura, epidemiologia... i un gran matí de riures, (qualsevol dia ens fan fora del bar... ) ja vé el cap de setmana! Dia 16... em sugereixen varies coses! ;) direm... la setmana de l'amor! jeje una gran setmana... Li he agafat molt carinyo a l'Aspirina... i crec que ella a mi! :) Per cert! Gracies! Parlarem del Mateu.... xD més que res pq m'ho està demanant! xD (no home no! que jo t'estimo moltissim! jeje) mmm és un tonto, un insensible, li agraden molt (mai massa no?) les noies... es vol tallar el cabell ( és tontu, perdrà l'encant rollo "casual" xD), està molt (això si que massa... xD) boig! (però mola eeh!!? ;) ) Tot i així t'estimo! xD saps que en el fons t'estimo i a la vegada em sento tonta quan... " y yo preocupao..." " háblale a mi mano..." jejeje pos això nen! que t'estimo! I a la Sònia! la meva neni tb! Estem tots 3 igual de bojos, i això és molt bo! mmmm pensant-ho bé tota la colla estem bojos! I a tots us estimo!... (acabo de dir 40 vegades t'estimo en menys de 30 segons... xD) Avui és un dia "osito de pelux" Bon Dijous, feliç Divendres! Bacione!

L'art de parlar en excés...

Mai és bo parlar en excés... ja ho dic jo, ja. Ni parlar, ni pensar. Estem en un país de lliure expressió... però... relament creieu que tot el que pensem i opinem importa? Oi tant que no. Parlar massa no és bo. Expressem el que pensem. Vinga! Fem-ho! Això si, si us plau, pensem lògicament i amb un mínim de sentit. Aquestes paraules m'han marcat molt: " Y yo, estube casado... y muchas veces tenia que salir de mi própia casa por no apalizar a mi mujer." El tema de la violència de gènere és molt delicat. No entraré molt. (amb tota la meva ironia del món, no la seva...): Les dones som unes vívores amb la llengua massa llarga, i potser, arribo fins i tot a la conclusió (pel que veig i escolto) de que som "guarres" no? No és el que pensa vostè? Em costa creure que hi ha gent que pensa així, i molta gent! I a més a més gent de la casa de Déu... Massa fort! Moltes emocions... ràbia, impotència... RESSIGNACIÓ I realment pregunta de reflexió.... : Segons aquesta persona, les dones, dones que hem d'estar a l'entorn domiciliari( en poques paraules, ens hem d'encarregar de rentar, cuidar, netejar, fer dinars.... entre d'altres tasques que segons mentalitats són tasques de dona. Remarco NOMÉS HO HEM DE FER LES DONES.) (visca la meva ironia...) Realment som com ens pinten? Realment val la pena viure amb una vívora de llengua llarga? És necessari marxar de casa per no apallissar a la teva dona? Senyors, senyores, és molt còmode viure de la parella... molt còmode... Dia de reflexió, reflexió profunda... P.D: la meva opinió sobre les dones sense pròpia professió o martiritzades a casa pq les seves parelles consideren que han de quedar-se a casa a "fer les feines d'una dona" me la reservo. Aquest tema m'altera.

Cròniques d'un dimecres...(1)

Avui ja és Dimecres 15 de Febrer. Uf! Com passa el temps. Hi és que passa per tothom... Avui el matí ha estat força distret... i a sobre avui la Laia i jo teniem el riure fluix... oish oish! Vaja paranoies! jeje Exemple : A classe de primers auxilis. Centrem-nos. Tema: Evacuació en accident. Color negre. Profe: " el color negre simbolitza que la víctima pot aguantar molta estona abans de rebre els cuidados. És l'últim color de classificació. Pertanyen fractures lleus i tancades, gent amb poca possibilitat de sobreviure... i víctimes mortals" Laia: Oi tant que poden esperar els morts! (parèntesi de 5 min de riures amagades xD) Mireia: ostia Mathew has vist el que ha dit la Laia?? "oi tant que poden esperar els morts" xD Mathew: Ja ja ja clar que poden esperar "Tenen tota la vida" per esperar... (parèntesi de 10 min de riures sense amagar xD) Que la profe ens ha cridat l'atenció? clar... pero m'ho he passat de conya! jeje i així moltes estones... Kissets Mireia

Dr. House, que gran...

Oish oish... la millor nit de la setmana. Dimarts 22h. Canal cuatro. HOUSE. Vaja descubriment! i tot gracies a un amic!! Mai m'entero de les sèries eeh... Cada vegada que veig la sèrie em vaig adonant que estic introduint-me en el seu vocabulari. Si, si... el vocabulari mèdico-sanitàri! És tant gratificant el veure com saps alguna coseta, i veure que d'aquí a 18 dies estarem amunt i avall amb els pacients! És massa ... s'ha de viure per entendre-ho. I és que a tots ens ha tocat alguna coseta diferent! Viam... un resumet! : Laia: Cirurgia cardíaca i toràcica Anna: Digestiva Ruben: Oncologia Maite: Geriàtric Mateu: Respiratòria Aitor: Cirugia Xavi, Sònia, Carlos i jo : Traumatologia i cirurgia ortopèdica Víctor: Cirurgia Em falten alguns noms i unitats pero no recordo... (les unitats je je je) ;) Han tocat cirurgies plàstiques, medicina interna, neurocirurgia... Ains! Estic molt contenta... Les meves primeres pràctiques i podré dir: " Vaig començar amb pacients amb traumatismes i cirurgies..." Uff... no em vindrà massa gran oi? jeje El que si que estic segura és que haurem de treballar molt. Ara parlo de la meva unitat. Si em paro a pensar, la gent ingressada on anem nosaltres no podrà moure's, potser no pot menjar i tal... Ens carregarem les movilitzacions, alimentació, higiene i d'altres sense incorporacio del llit... aixo que vol dir? Mal d'esquena constant :p (és lògic si pensem en que moure una persona no és tant fàcil com sembla i que fer un llit sense aixecar la persona del llit esmentat és molt xungo!) Ho superarem!! ;) Ànims a tots.

Ains...

I can't wait... for the weekend to begin... Aquesta és la cançó que sona ara mateix... Antiga? De l'any passat? La veritat és que anima moltissim a deixar-ho tot i ballar uns instants... i com una cançó de Whiskyn's diu: " Deixa't enduur i balla, saps que et sobren raons..." i és cert! :P Avui... no he començat molt bé el dia... uff! La veritat que tot anava molt bé fins que he pujat al tren d'anada a Barcelona... 6.40 del matí, ara vaig amb la Gala fins a Sants, allà ens dirigim a diferents linies de metro. Jo la blava, ella la verda.... Bé no em desvio del tema... Doncs he pujat al tren i he segut, quan de lluny he vist a una persona que feia tant que no la veia... però tant! He sentit una sensació extranya. M'he alegrat de veure-la i a la vegada pensava... i a tu que? i bé... he decidit llegir el diari de cada matí. Que malament esta el món, per cert. En arribar la Gala em segut i parlat una estona. Típica conversa de matí, quan encara els ulls no et reaccionen al que passa al teu voltant. Per Ocata aprox. me repenjat a la finestra i ale... he anat mirant els cotxes per fer alguna cosa... no volia dormir, no em sento agust al tren. En arribar a Pça. Catalunya, el tren s'ha parat una bona estona... Què extrany... eren ja les 7.24 ( bàsicament a aquesta hora estic apunt d'agafar el metro...) doncs una bona estoneta s'ha estat per anar de Catalunya a Sants... Coi! Hem arribat a Sants a les 7.40... Corrents al metro! M'estava esperant, que extrany! Avui tocava metro nou. Vaja llum de bon matí... uuff! i a les 8 ja es va notant el pupurrí d'olors de colonies, menjars de treballadors i el que no són menjars... ja ens entenem... Doncs avui el metro anava molt lent... i com no per variar s'ha parat una estoneta a Sagrada Família... jo patia perque no és el primer cop que em deixa tirada a Sagrada Familia i m'he de patejar tota la Avda. Gaudí... de bon matí i amb el fred que fa... Per sort, ha continuat. He sortint corrents del metro amb dos nois que no és el primer cop que els veig. Estudien medicina allà a St. Pau i clar... el camí és el mateix que faig jo! Uf... tot el carrer corrents, i com m'agrada arribar abans que el profe... ho he aconseguit! Davant seu! jeje i tant davant que li he hagut d'aguantar la porta! Osti tu... que bé que explica el bon home! ains... bé em reservo aquest tema per un altre dia! ;) Com encara em quedava temps... he nat a la "saleta dels dinars i el cafè" i he introduit a la màquina 30 cèntims. Merda de màquina... S'ha empassat els diners i no m'ha donat l'ampolla d'aigua... quins collons! i a sobre el Cèsar no hi era per allà... puff... A aquest bon home mai se'l troba quan se'l necessita... Classe: 1h. d'estructura: 2 pàgines d'apunts / 1h d'historia: 1 full d'apunts / 1h fonaments: res... treball / 1h de bar: doncs això... bar :P / 2 h d'història...: dues hores més i hem arribat als 4 fulls d'apunts... Deu meu quin mal de mà! He recordat el que em va dir el metge... vigila amb els lligaments i els esforços... Uf! avui ho he notat! Per la resta, tot normal. Ja tinc unitat. M'ha tocat amb el Carlitus a Sta. Maria- Traumatologia i cirugia ortopèdica. Que bé que sona!!! Em sento important! :) Un dia diferent.

Transfer. I què collons és el transfer??

Em fa vergonya... tanta vergonya... Cada dia alucino més... I és que tenir temps lliure o massa temps lliure no és bo, però avui m'ha vingut bé. Nou comando Yessi- Mireia contra la merda de transfer. M'explico... Llegiu aixo... "4life Research ofrece una oportunidad extraordinaria para la gente en todas partes que desean mejorar la calidad de sus vidas. 4Life es la única compañía que posee el Transfer Factor, un producto revolucionario que mejora la salud y fortalece el sistema inmune. Otros productos solo tratan a los problemas de la salud de síntoma a síntoma. Transfer Factor va directo a la raíz del problema-el sistema inmune-ayudando al cuerpo a combatir enfermedades en la manera que la naturaleza misma lo haría. Una vez que el sistema inmune funciona en condiciones óptimas, 4Life ofrece una línea de productos adicionales dirigidos a varios de los sistemas del cuerpo, que trabajan en sinergia con el Transfer Factor para crear un bienestar general como nunca antes había experimentado" Mireu jo no discuteixo que per alergies i tal no vagi malament el transfer.. pero collons! Per qualsevol problema del sistema immune no!! Coi! No vull dir el nom de la malaltia, pero li direm "X". Si aquesta malaltia es caracteritza perque el teu propi cos fabrica anticossos en contra teva, perque el troba extrany de que collons serveix que el famos transfer acceleri la resposta immunologica ( que no ovlidem que la resposta es la producció d'anticossos)? Si accelera la resposta, es fabriquen més anticossos contra teva i la malaltia empitjora. Suposo que la desesperació fa que la gent es cregui a persones que vénen i juguen amb les vides de gent malalta, em vénen al cap diferents noms de persones pero per respecte i perquè sóc una senyora (al menys ho demostro més que vosaltres) mels reservo. I clar, aquesta gent que vol guanyar calerons et troba fàcil el compte mail i et menjen el cap, no us deixeu embolicar. Justificació, http://jose4life.galeon.com/aficiones1023017.html Comentaris d'alt interés! un petonet Yessi: "Buenas, me llamo Yesica y tengo 22 años, tengo "X", hace cosa de un año, tenia una cosa que me dejaba en duda, el Transfer Factor de 4 Life, sí, este mismo que dicen que es milagroso, jajajja. pero bueno, si ellos lo dicen.... no? yo ya lo probé, y os aseguro que nada de nada, compre no se cuantas cajas, que me enviaron por correo, jajjajja, que gracia no? algo que cura, que no este en nuestras farmacias o en una tienda de cosas o productos naturales, que raro no? Bueno decidi probarlo, pero que va, tal vez era porque a mi exclusivamente no me iba bien, no? Cuando lo iba a tomar, me decian que tenia que tener fe, que gracia, cuando yo tengo la menstruacion tengo fe en que no me duelan lo ovarios, pero me duelen, no pudo ser, sera que mi fe no es buena, no? Señores Transfer 4 Life, una pregunta, cuanto os llevais de comision por cada botecito rellenito de capsulas de polvito blanco, que parece harina,, cuanto? Oooooooooo, que pena Dios mio! Es una lastima que tengais palabra en este grupo, es una lastima que os aprovecheis de personas que necesitan oir algo como : curacion o mejoria, es una pena, dais lastima , yo no podria comer un plato de comida, pensando en que he engañado a una persona, y estoy sacando dinero gracias a ello, bueno, en lo que sí tengo fe, es que a “Todo Cerdo le llega su San Martin”, eso dicen. Cuando vosotros tengais familiares, o vosotros mismos, con algun tipo de dolencia, lo que sea, es poderoso, dádselo, o a vosotros mismos, cuando esteis malitos tomad Transfer!!! Es la solucion a cualquier problema , no? Eso decís vosotros. Y no creo que me esté pasando, estoy diciendo la verdad como la copa de un pino, no quiero ver como gente de aquí, o de cualquier otra enfermedad “rara” la engañáis, y vea su enfermedad avanzada por vuestra culpa. Sois un poco ignorantes , y un “poquito” cortos de cerebro, nuestra enfermedad es AUTOINMUNE, os informo para que os pongais un poco al dia, autoinmune, enfermedad que su propio sistema de defensas ataca a sí mismo, pero bueno, nuestros medicos nos bajan las defensas, que es lo correcto, vosotros con este polvo mágico, las subís (QUE CONTRADICCION), sabéis lo que provoca? Bueno, avanzar la enfermedad, que se agrave, etc... ahí teneis un niño que lo compró, con toda la ilusión del mundo, no daré su nombre por respeto, pero sabéis, ya no está aquí con nosotros, o mucha gente que lo está tomando y no le hace NADA, la fe mueve montañas, pero la fe en el Transfer ni cura ni mejora. Dicen que lleva calostro de la leche materna, os informo que ningún mamifero después de crecer, toma leche, somos los únicos mamíferos que lo hacemos, pero no nos hace falta la leche para sobrevivir, os equivocais, la leche es buena cuando crecemos, no cuando somos grandes, no la necesitamos, y menos calostro de saber de que animalucho. Señores, os creéis que si nuestro médico supiera que el Transfer funciona, no nos lo daria? Hasta ahora no hay nada que cure, ni Transfer ni nada, y tenemos que aceptarlo, sé, y por experiencia que se buscan otro tipo de vias, pero este almenos no sirve, y espero que aquí, envieis un mensaje para que la gente lo sepa, y a vosotros, las personas que os unís cada dia a esta página, porfavor, haced caso, yo no necesito engañaros, yo no tengo ningún interés lucrativo, yo no busco nada, yo no me gano dinero diciendo esto, solo quiero que sepáis, que me siento engañada, estafada, y que esto no lo debemos consentir, que escriban lo que quieran, que digan lo que quieran, pero no les debemos hacer caso, esta es la mentira mas grande de esta página. Cada bote cuesta unos 50 euros, yo me lo puedo permitir y lo probé, no funciona, pero lo que me duele es que hay gente que no tiene el dinero suficiente para comprarlo y pone en él toda la fe del mundo y su dinero para nada, no quiero mataros una ilusión, pero es que me duele y me molesta que la ilusión la debemos poner de cara a un futuro, no nos tenemos que cruzar de brazos y esperar a recibir en nuestras casas el producto milagroso, sinó movernos todos juntos hacia un mismo camino, en el que la comunidad científica o quien sea, se ponga manos a la obra para estudiar nuestro caso, a mi me da igual no curarme, pero quiero que en un futuro la gente sí se pueda curar y si para eso yo tengo que ser una rata de laboratorio, habrá valido la pena, pero ser una rata para que otros vivan a costa nuestra, NO! Un saludo para los miserables del Transfer.Atentamente, Yesi, un saludo para todas las personas que tienen "X"! Ánimos y muchos besos para todos!"

Com abordar el sufriment?

Com ens afrontem a situacions doloroses? Com es transforma el valor de sufriment en ajuda? Serveix el testimoni per entendre enfermetats "rares"? Com es demanen forces per continuar endavant? Hi ha un moment per plorar, per consolar-se i també per demanar ajudes. Quan una persona esta malalta s'ailla, es tanca, es creu inferior. Que passaria si una persona no té al costat a algú per poder afrontar-la? L'acompanyant de la persona malalta ha de saber les seves limitacions i les de la persona malalta. Una malaltia no tans sols és questió de curació, no, no només és aixo. Primerament una persona ha d'entendre l'enfermetat, com se sent la persona i que sent. La desesperació és el punt bàsic de tota malaltia. La fe no s'ha de perdre mai. No ens hem de parar a pensar: " Senyor perque a mi!! " (dubte inevitable...) o inclos: " Deu on estas, si estic aixi perque continuar endavant?" NO. Com ja he dit la fe és la base de tot. Al menys és la base de seguir endavant. I no tans sols la fe, l'amor també. No estariem parlant d'un amor exclusiu de parella, sinó que un amor afectiu amb tothom, un amor que et deixi de banda la soletat. Tot i així la persona afronta la enfermetat en la pròpia soletat. És molt difícil possar-se en la pell d'una persona malalta." Ai coi... com jo no tinc la malaltia... Doncs res, puc consolar pero res més..." Oh! i tant que és dificil, no impossible. És molt difícil estar amb una persona malalta. S'han de tenir complertes totes les necessitats bàsiques de les persones, i en presència de malaltia, tot es complica. Com jugar amb l'efecte i la teràpia psicològica? La millor teràpia psicològica és la dels propis familiars, amics o parella. Són fonamentals. Aixo no vol dir que no es necessiti recolzament psicològic d¡un professional, però pensem. Si et falta algú, o simplement saps que està allà però a la vegada et sents sol, tot es fa gran. D'un granet de sorra, puja a una muntanya interminable. D'una goteta d'aigua, es passa a un immens llac. D'un granet d'arròs, passem a una complexa paella... Potser són exemples tontos, ho sé... però és la millor manera d'entendre les coses. I si parlem de reconeixement que tal? Doncs hauriem de ressar perque mai ens arribés una malaltia "rara" perque com arribi, ens podem sentir tan sols... pero TAN SOLS!!! i la llista de preguntes sense resposta es fa més llarga. Estem d'acord que si de 1000 persones moren dos... pfff és igual no? A ningú l'importa si moren aquestes dues persones i sabeu que és més greu encara? Que a ningú l'importa com moren. Ni si moren bé, en pau, en un ambient acollidor, si moren en males condicions, si moren acompanyats... és igual. Estem parlant d'una malaltia sense reconeixement, o sigui que en resum... Qualsevol podria pensar que a mort... de càncer... d'un atac al cor... d'un infart... pero el nom "X" de la malaltia mai apareix, MAI. Perque ha d'apareixer si total ningú la coneix... és com parlar en un altre idioma. Un fort aplaudiment als laboratoris. ÀNIMS CADA DIA US SUPEREU MÉS!! a Sanitat també, un fort aplaudiment. El dia que pugui trobar una solució als meus problemes trobaré una llum lluny que m'obrirà camins. Ojala pugui fer algu inmportant en ma vida. La investigació no la deixo de banda, aixo si... una persona sola investigant? Et prenen per boja... si no hi ha algú darrera recolzant pfff ja pots dir, fer i demostrar misa que ni cas... Suposo que et conclouen dient: "així és la vida" Mentre et vens abaix. No ens vinguem abaix. Oi tant que no. Forces es necessiten... pero s'han de treure d'on siguin. I res més a dir. En un dia com el d'avui no em queda res més a dir. P.D: Dedicat a: Ruben, Jessi i a gent com jo. Ja ens entenem! ;) Som poquets, pero a la vegada ho som tot. ------------ RECOMANO DOCUMENTOS TV - TVE2 Dimarts 23.30