Un mundo ideal...

Una noia de 15 amb un noi de 19 que quedi clar que poden sortir. Veieu, però, quina cara de nena que tenia?? I és que clar.. són 4 anyets...
uff aquells temps... els recordo i els veig tant llunyans...
3 anys fa ja... uuuufff! com aquell que diu camí 4 anys... jOas

Na na na na!!

El tiempo y los años pasan para todos encantos!!!



BeSSSSSiiiiSSSS,

Mireia

I finally found someone, that knocks me off my feet I finally found the one, that makes me feel complete. We started over coffee, we started out as friends It's funny how from simple things, the best things begin. This time it's different, dah dah dah dah It's all because of you,It's better than it's ever been 'Cause we can talk it through, my favorite line was "Can I call you sometime?" It's all you had to say to take my breath away. This is it, I finally found someone. Someone to share my life I finally found the one, to be with every night 'Cause whatever I do, it's just got to be you. My life has just begun I finally found someone, someone I finally found someone Did I keep you waiting, I didn't mind I apologize, baby, that's fine I would wait forever just to know you were mine. And I love your hair, sure it looks fine I love what you wear, isn't it the time? You're exceptional, I can't wait for the rest of my life Whatever I do, it's just got to be you. My life has just begun I finally found someone.

Avui només dir...

QUE TINC SONETA!!!

aiaiai... marmotetah.... jeje

A tú... Ttm petita!

Gil... despres de l'ensurt d'avui... només dir-te que et milloris aviat! t'estimem molt nena... i que espero que tot vagi molt bé! Sort i ànims neni! Ei... aviat et volem pel "mini-campus" demanant xocolata... o saltant com bojes! o simplement amb tú! :)

Kisset nena... ttm!

Ai... els ulls... una mirada t'ho diu tot. Al menys a mi...
Es meravellós el quedar-te"empanat" mirant uns ulls en una foto, en un cartell, en una persona... Deixeu-me mirar-vos els ulls! jeje
uuff... ho són tot per mi... :p

" Con esos ojos enamoraries hasta el más ciego"

Ja serà per menys no? Tot i que són opinions i el món és opinió... i les opinions són diverses! jeje
Aquí teniu un recull d'ulls d'amics i del meu ull!! Espero que us agradin! KiSS

Avui

Avui... - He arribat la primera a classe... - M'he pres ja (17.01) 2L. d'aigua... uuhhh quina pixera! jeje - Hem fet dues hores de bar... - Hem anat a llogar un llibre de dietètica... - Hem jugat a "les Rondes de preguntes" per cert, em demano ser la última!! xD - He tornat amb la Laiuns al tren rient d'Andy i Lucas, de les 4 estacions i de tot el que imaginavem xD - Hem vist un noi molt macu... oi tant macu!! :D - En Xavi ha aprovat el carnet de conduir!! Ale Ale! ara la furgoneta familiar i de festa tots! jeje - Hem fet la denominación nombril! xD: Sonia - Gil - Mateu - Laia - Mireia ---> Sony - Gilitta - Mathew - Laiuns - Milly No comments... xD i nuse... aixo és lo més destacat xD KiSS

Guantanamera, ts ts ts uh ah! xD

Dia inolvidable!!! Guantanamera... ts ts ts uh ah! xD Boig per tuuuu! juju o no?? si si... jeje KiSSos

uoo!

Uooo que macus que sortim!! jeje

Petonets!!

Fan falta paraules??

Benvolgut/da, Analitzades les possibilitats de resposta per al desenvolupament normal de les pràctiques clíniques, s’ha decidit modificar la planificació docent endarrerint dues setmanes l’inici del període pràctic i avançant dues setmanes el cicle teòric, que començarà: demà dia 7/03/2006 a les 8 hores. La planificació queda establerta de la següent manera: Període teòric: Del 07/03/2006 al 17/03/2006 Del 02/05/2006 al 24/05/2006 Període pràctic: Del 20/03/2006 al 07/04/2006 Del 18/04/2006 al 28/04/2006 Atentament, Júlia Esteve i Reig Directora Barcelona, 6 de març de 2006

Després d'això fan falta paraules?? Jo crec que no... molt fort, si... ara a esperar dues setmanes més... jurl! M'estic morint de ganes de començar!! :((

Mireia

Ains.... :)

Jops... us trobaré a faltar aquestes 5 setmanetes!! Ains... us estimo... Per cert! Posseu els noms a les taquilles que ens hem de deixar notetes d'amor i totes aquestes cossetes eeh! xD jeje Ciau!! kiSSets!

Merda de tot!

I en dies com els d'avui millor no existir... ho dic en veu alta: MILLOR NO EXISTIR... Amunt, aball... tot el dia igual... Un mal de mà horrorós... uns nervis increibles... una impotència enorme. Ens teniu marginats! que collons! Que la teva professora de primers auxilis (que no és ni coordinadora ni "jefa" de pràctiques) et digui de refilón que el dia 1 hi ha vaga d'infermeres.... ja té nassos... Si, si... a sobre si li vas i li preguntes a la super mega hiper chachi cap de pràctiques de la muerte (perdoneu per la meva ironia... xD però els del grupet ja m'enteneu... xD) que quina vaga hi ha, et contesta: " beh beh.. vaga... beh... mmm en l'era del Cristianisme...etcetc.." Déu meu! Que no ens diu res! Que espera al Dilluns.. a que portem els uniformes planxadets i ben possadets per començar a treballar i que ens donin el pal de l'any! Doncs tot a començat perque sortint d'un bar (no al que anem sempre perque estava ben ple...) (per cert, vaja merda de bar, a part de car que et diguin que callis ja es la ostia i a sobre en plan papi...) hem anat a entrar com sempre per urgències... i ens hem adonat que a la porta principal recollien firmes... ens hem dirigit allà i ens han explicat molt amablement de que anava la vaga, que demanaven, i perque la feien.... Allà és on ens han dit que no començariem pràctiques lo més segur... (MERDA!) Hem arribat a classe, hem parlat amb la delegada, la hem liat entre tots parlant... Després ens hem dirigit a parlar o amb la coordinadora o amb la "jefa" i ningú estava al seu lloc de treball (quins collons... els horaris de tutories al despatx s'han de respectar senyores...) La Miriam, la Laia, el Victor i jo ens hem patejat l'hospital (com si fos petit saps?) buscant a alguna persona responsable de docència... : Porta principal, cafeteria, biblioteca, aules de tercer, i EUI... Al final trobem a la coordinadora... uuff.... Ens hem queixat molt educadament de que tenim tot el dret de conèixer la situació i saber si ens perjudicarà i conclusió? : "Demà a les 11 us direm si hi ha practiques o no..." Quins collons.... No tinc res més a dir...

Amb una mirada...

Mira'm bé, mira'm! No t'ho demano... t'ho ordeno! Posessiva? Gens, gens ni mica. Però mira'm. Fixa't en qui sóc. Mira'm com et miro jo a tu. Parla'm com m'agrada que em parlim. Escolta'm com tu ho saps fer... Ara ho necessito. Avui i demà també, però mira'm ara. Són els teus ulls, és la teva mirada. Nose que té... no ho he sapigut mai... ni tans sols existeixen... És el teu somriure, són els teus llavis, fruita prohibida d'intensa passió que mai trobaré... Realment existeixen? Vine'm a veure cada matí! Vine'm a veure cada mig dia... vine'm a veure cada tarda, com sempre fas... i marxa cada nit, com si res hagués passat! Que queda d'aquell estiu junts? que queda de les hores mortes llegint al teu costat? I és que quan faltes no soc igual, quan faltes tot s'apaga... Ai Sol! No permetis que no et deixin vindre amb mi, doncs sense tu no soc res... Mireia P.D; era el sol solet! jeje que pensaveu?? ai ai ai... ;) kiSS!

I com un arbre... Arribaré a la llum!

I mirant l'entorn...( avui ja no és rotllo antropològic, avui a nivell personal...) Miro, miro i mai em canso. Observo i observo i res canvia... Giro, pujo, bajo, penso, crec... i és que en el fons sóc persona (per molt "Cholo" que sembli ho soc...) La mare natura és molt sabia! Ja m'ho deia el meu avi... tots hauriem de creure en ella.. i sembla tonteria pero és cert. Les persones caiem a terra i ens costa cada cop més aixecar-nos, ens possen traves i pensem perquè ens les possen i no pensem en continuar endavant sense mirar el passat. Encara tindrà raó el Dr. Barrio: "L'ésser humà és l'animal més simple, mai millor dit: animal" Alçar-me com un arbre ho fa per intentar trobar la llum, alló que li dóna vida, esperances, vitalitat; aixo voldria jo... Trenca'm una branca, fes-ho! Jo continuaré endavant cridant amb el cap ben alt que res m'importa, que sóc jo, que sóc persona, QUE M'AGRADA SER COM SOC... M'encarinyo dels petits plaers de la vida. Ho faig perquè m'agrada pensar en l'avui. Cada petó, cada caricia, cada abraçada, cada mirada... Valoro tant aixó que cada dia m'animo més i més!! Un missatge amb un "bon dia", un email amb un "molta sort", una paraula... qualsevol cosa. Ja no m'amago quan estic malament, ja no m'amago quan em sento feliç i ho vull compartir... I és que trobo a faltar al meu confident... no té paraules, no les tindrà, no em parlarà! El vent m'ho diu tot, les onades parlen per si soles... Tardes relaxants que trobo a faltar. Vull que arribi el bon temps, el necessito. No és tristesa, no és melancolia, és el que sento... O si? Mireia

Antropologia de les paraules...

Bona tarda. Avui, 23 de Febrer... (dia que va marcar la història d'Espanya, Dijous Llarder, Dia mitjó mixte, dia de 4h. de Núria Fabrellas...) és un dia antropològic. Si, si... antropológic. És un dia d'aquells d'observador, observador-participant, clar! Tot començà en un context normal (i que és normal? a l'antropologia tot es defineix... modificaré!) un context "rutinari". Sempre m'agrada mantenir-me al marge en qualsevol situació. Observar, pensar i actuar tenint present els meus principis. Mai els heu de perdre, MAI. Davant de tot i tenint present aquests principis actuo quan ho veig necessari. No actuo per actuar. Per què fer les coses per fer-les? totes tenen una finalitat. Les coses no es fan perquè si. Davant situacion injustes, de por... situacions que t'ofenen, situacions diferents i d'aquelles que et preguntes... que coi passa? que coi dius? Lo lògic és actuar. Actuar amb uns principis i unes finalitats. Siguin finalitats personals, emocionals o interdependents... però són finalitats. Doncs bé, avui he fugit. He fugit amb el cap baix. He marxat per no parlar. Per no dir veritats! Per no "liar-la"... per mantenir el "bon rotllo" ... He marxat perquè amb tot aixó sóc una DONA, i una dona mai es possa a un nivell que no vulgui acceptar. Sí, m'he sentit ofessa, sí m'he sentit "perdedora" i a la vegada he guanyat molt per mi mateixa. He plorat! Oi tant! ... pero he tingut hombros on repenjar-me i on plorar plàcidament. He tingut mans que m'han dit: "no t'amoïnis" ! He tingut paraules, paraules dolces que arriben al cor. M'he sentit abraçada per la calor d'unes sabies paraules, paraules tranquilitzadores. No serveix de res plorar... pero ho necessitava. Tanta ràbia continguda no és bona, ho sé, pero aguanto! Dia 0, dia 1, dia 2, dia 3, dia 4... Tots tenim problemes no? " el jutge al jutjat" Tot no és com sembla. Mireia

Crònica d'un Dijous...

( Dijous, 16 de Febrer del 2006, hora: 13.06, classe d'epidemiologia. Esborrany de la publicació de l'entrada del Blog:) Dijous 16! Dijous 16! Goita tu que bé! Després d'un matí sacrificat d'apunts... història, estructura, epidemiologia... i un gran matí de riures, (qualsevol dia ens fan fora del bar... ) ja vé el cap de setmana! Dia 16... em sugereixen varies coses! ;) direm... la setmana de l'amor! jeje una gran setmana... Li he agafat molt carinyo a l'Aspirina... i crec que ella a mi! :) Per cert! Gracies! Parlarem del Mateu.... xD més que res pq m'ho està demanant! xD (no home no! que jo t'estimo moltissim! jeje) mmm és un tonto, un insensible, li agraden molt (mai massa no?) les noies... es vol tallar el cabell ( és tontu, perdrà l'encant rollo "casual" xD), està molt (això si que massa... xD) boig! (però mola eeh!!? ;) ) Tot i així t'estimo! xD saps que en el fons t'estimo i a la vegada em sento tonta quan... " y yo preocupao..." " háblale a mi mano..." jejeje pos això nen! que t'estimo! I a la Sònia! la meva neni tb! Estem tots 3 igual de bojos, i això és molt bo! mmmm pensant-ho bé tota la colla estem bojos! I a tots us estimo!... (acabo de dir 40 vegades t'estimo en menys de 30 segons... xD) Avui és un dia "osito de pelux" Bon Dijous, feliç Divendres! Bacione!

L'art de parlar en excés...

Mai és bo parlar en excés... ja ho dic jo, ja. Ni parlar, ni pensar. Estem en un país de lliure expressió... però... relament creieu que tot el que pensem i opinem importa? Oi tant que no. Parlar massa no és bo. Expressem el que pensem. Vinga! Fem-ho! Això si, si us plau, pensem lògicament i amb un mínim de sentit. Aquestes paraules m'han marcat molt: " Y yo, estube casado... y muchas veces tenia que salir de mi própia casa por no apalizar a mi mujer." El tema de la violència de gènere és molt delicat. No entraré molt. (amb tota la meva ironia del món, no la seva...): Les dones som unes vívores amb la llengua massa llarga, i potser, arribo fins i tot a la conclusió (pel que veig i escolto) de que som "guarres" no? No és el que pensa vostè? Em costa creure que hi ha gent que pensa així, i molta gent! I a més a més gent de la casa de Déu... Massa fort! Moltes emocions... ràbia, impotència... RESSIGNACIÓ I realment pregunta de reflexió.... : Segons aquesta persona, les dones, dones que hem d'estar a l'entorn domiciliari( en poques paraules, ens hem d'encarregar de rentar, cuidar, netejar, fer dinars.... entre d'altres tasques que segons mentalitats són tasques de dona. Remarco NOMÉS HO HEM DE FER LES DONES.) (visca la meva ironia...) Realment som com ens pinten? Realment val la pena viure amb una vívora de llengua llarga? És necessari marxar de casa per no apallissar a la teva dona? Senyors, senyores, és molt còmode viure de la parella... molt còmode... Dia de reflexió, reflexió profunda... P.D: la meva opinió sobre les dones sense pròpia professió o martiritzades a casa pq les seves parelles consideren que han de quedar-se a casa a "fer les feines d'una dona" me la reservo. Aquest tema m'altera.

Cròniques d'un dimecres...(1)

Avui ja és Dimecres 15 de Febrer. Uf! Com passa el temps. Hi és que passa per tothom... Avui el matí ha estat força distret... i a sobre avui la Laia i jo teniem el riure fluix... oish oish! Vaja paranoies! jeje Exemple : A classe de primers auxilis. Centrem-nos. Tema: Evacuació en accident. Color negre. Profe: " el color negre simbolitza que la víctima pot aguantar molta estona abans de rebre els cuidados. És l'últim color de classificació. Pertanyen fractures lleus i tancades, gent amb poca possibilitat de sobreviure... i víctimes mortals" Laia: Oi tant que poden esperar els morts! (parèntesi de 5 min de riures amagades xD) Mireia: ostia Mathew has vist el que ha dit la Laia?? "oi tant que poden esperar els morts" xD Mathew: Ja ja ja clar que poden esperar "Tenen tota la vida" per esperar... (parèntesi de 10 min de riures sense amagar xD) Que la profe ens ha cridat l'atenció? clar... pero m'ho he passat de conya! jeje i així moltes estones... Kissets Mireia

Dr. House, que gran...

Oish oish... la millor nit de la setmana. Dimarts 22h. Canal cuatro. HOUSE. Vaja descubriment! i tot gracies a un amic!! Mai m'entero de les sèries eeh... Cada vegada que veig la sèrie em vaig adonant que estic introduint-me en el seu vocabulari. Si, si... el vocabulari mèdico-sanitàri! És tant gratificant el veure com saps alguna coseta, i veure que d'aquí a 18 dies estarem amunt i avall amb els pacients! És massa ... s'ha de viure per entendre-ho. I és que a tots ens ha tocat alguna coseta diferent! Viam... un resumet! : Laia: Cirurgia cardíaca i toràcica Anna: Digestiva Ruben: Oncologia Maite: Geriàtric Mateu: Respiratòria Aitor: Cirugia Xavi, Sònia, Carlos i jo : Traumatologia i cirurgia ortopèdica Víctor: Cirurgia Em falten alguns noms i unitats pero no recordo... (les unitats je je je) ;) Han tocat cirurgies plàstiques, medicina interna, neurocirurgia... Ains! Estic molt contenta... Les meves primeres pràctiques i podré dir: " Vaig començar amb pacients amb traumatismes i cirurgies..." Uff... no em vindrà massa gran oi? jeje El que si que estic segura és que haurem de treballar molt. Ara parlo de la meva unitat. Si em paro a pensar, la gent ingressada on anem nosaltres no podrà moure's, potser no pot menjar i tal... Ens carregarem les movilitzacions, alimentació, higiene i d'altres sense incorporacio del llit... aixo que vol dir? Mal d'esquena constant :p (és lògic si pensem en que moure una persona no és tant fàcil com sembla i que fer un llit sense aixecar la persona del llit esmentat és molt xungo!) Ho superarem!! ;) Ànims a tots.

Ains...

I can't wait... for the weekend to begin... Aquesta és la cançó que sona ara mateix... Antiga? De l'any passat? La veritat és que anima moltissim a deixar-ho tot i ballar uns instants... i com una cançó de Whiskyn's diu: " Deixa't enduur i balla, saps que et sobren raons..." i és cert! :P Avui... no he començat molt bé el dia... uff! La veritat que tot anava molt bé fins que he pujat al tren d'anada a Barcelona... 6.40 del matí, ara vaig amb la Gala fins a Sants, allà ens dirigim a diferents linies de metro. Jo la blava, ella la verda.... Bé no em desvio del tema... Doncs he pujat al tren i he segut, quan de lluny he vist a una persona que feia tant que no la veia... però tant! He sentit una sensació extranya. M'he alegrat de veure-la i a la vegada pensava... i a tu que? i bé... he decidit llegir el diari de cada matí. Que malament esta el món, per cert. En arribar la Gala em segut i parlat una estona. Típica conversa de matí, quan encara els ulls no et reaccionen al que passa al teu voltant. Per Ocata aprox. me repenjat a la finestra i ale... he anat mirant els cotxes per fer alguna cosa... no volia dormir, no em sento agust al tren. En arribar a Pça. Catalunya, el tren s'ha parat una bona estona... Què extrany... eren ja les 7.24 ( bàsicament a aquesta hora estic apunt d'agafar el metro...) doncs una bona estoneta s'ha estat per anar de Catalunya a Sants... Coi! Hem arribat a Sants a les 7.40... Corrents al metro! M'estava esperant, que extrany! Avui tocava metro nou. Vaja llum de bon matí... uuff! i a les 8 ja es va notant el pupurrí d'olors de colonies, menjars de treballadors i el que no són menjars... ja ens entenem... Doncs avui el metro anava molt lent... i com no per variar s'ha parat una estoneta a Sagrada Família... jo patia perque no és el primer cop que em deixa tirada a Sagrada Familia i m'he de patejar tota la Avda. Gaudí... de bon matí i amb el fred que fa... Per sort, ha continuat. He sortint corrents del metro amb dos nois que no és el primer cop que els veig. Estudien medicina allà a St. Pau i clar... el camí és el mateix que faig jo! Uf... tot el carrer corrents, i com m'agrada arribar abans que el profe... ho he aconseguit! Davant seu! jeje i tant davant que li he hagut d'aguantar la porta! Osti tu... que bé que explica el bon home! ains... bé em reservo aquest tema per un altre dia! ;) Com encara em quedava temps... he nat a la "saleta dels dinars i el cafè" i he introduit a la màquina 30 cèntims. Merda de màquina... S'ha empassat els diners i no m'ha donat l'ampolla d'aigua... quins collons! i a sobre el Cèsar no hi era per allà... puff... A aquest bon home mai se'l troba quan se'l necessita... Classe: 1h. d'estructura: 2 pàgines d'apunts / 1h d'historia: 1 full d'apunts / 1h fonaments: res... treball / 1h de bar: doncs això... bar :P / 2 h d'història...: dues hores més i hem arribat als 4 fulls d'apunts... Deu meu quin mal de mà! He recordat el que em va dir el metge... vigila amb els lligaments i els esforços... Uf! avui ho he notat! Per la resta, tot normal. Ja tinc unitat. M'ha tocat amb el Carlitus a Sta. Maria- Traumatologia i cirugia ortopèdica. Que bé que sona!!! Em sento important! :) Un dia diferent.