Amb una mirada...

Mira'm bé, mira'm! No t'ho demano... t'ho ordeno! Posessiva? Gens, gens ni mica. Però mira'm. Fixa't en qui sóc. Mira'm com et miro jo a tu. Parla'm com m'agrada que em parlim. Escolta'm com tu ho saps fer... Ara ho necessito. Avui i demà també, però mira'm ara. Són els teus ulls, és la teva mirada. Nose que té... no ho he sapigut mai... ni tans sols existeixen... És el teu somriure, són els teus llavis, fruita prohibida d'intensa passió que mai trobaré... Realment existeixen? Vine'm a veure cada matí! Vine'm a veure cada mig dia... vine'm a veure cada tarda, com sempre fas... i marxa cada nit, com si res hagués passat! Que queda d'aquell estiu junts? que queda de les hores mortes llegint al teu costat? I és que quan faltes no soc igual, quan faltes tot s'apaga... Ai Sol! No permetis que no et deixin vindre amb mi, doncs sense tu no soc res... Mireia P.D; era el sol solet! jeje que pensaveu?? ai ai ai... ;) kiSS!